81 dies per endavant

Ja ha acabat el curs escolar, les aules s’han quedat totalment buides i silencioses, i tenim tots plegats 81 dies per endavant. Els nostres fills, escolars, avui han sortit de les escoles arrossegant motxilles, carpetes, les notes, i els deures que hauran de fer durant l’estiu per no perdre el fil. I porten moltes, moltes ganes de jugar, de sortir, d’anar a la piscina, a la platja… I els pares i mares? doncs avui tenim per danvant nostre un període de 81 dies (sí, els he comptat) durant els quals els ritmes es veuran alterats. I tothom, qui més qui menys, ja ha planificat el que farà les pròximes setmanes fins que arribin les esperades vacances dels adults.

Mentre a la feina no gaudim de les vacances, els tempus canvien. S’allarguen els horaris per la tarda, fa bon temps i el dia és llarg. Surts ràpid de la feina per recollir la criatura del casal i passar una estona junts. Tot dependrà de la flexibilitat horària que permetin els llocs de treball.

La pregunta és: què fem amb els nostres fills mentrestant? S’obre un gran ventall de possibilitats:

1- Casals: n’hi ha de tota mena, a les escoles, organitzats per les ampas o no, campus esportius, colònies d’estiu, i de tots els preus i amb diferents horaris: amb acollida matinal, amb menjador, amb horari també de tarda…. És clar que dependrà i molt de les butxaques que, malauradament, no estan passant una etapa de vaques grosses.

2- Famílies: ai! sense el suport d’avis, tiets i altres familiars no sé que fariem, oi? Hi ha molts casos en què el suport familiar ajuda durant part d’aquestes vacances escolars i compensa la manca de conciliació familiar i laboral durant, per exemple, aquests mesos estiuencs.

3- Enviar al nen/nena al poble amb avis o tiets, per exemple, fins l’arribada de les vacances dels pares: conec algunes famílies que tenen aquesta possibilitat i que és enviar al fill a casa de familiars durant algunes setmanes, és com anar de colònies, però amb els avis.

Hi ha d’altres combinacions, això depen ja de les característiques familiars, de les disposicions horàries a les feines, de les possibilitats de combinar-s’ho entre els adults, jo què sé, cadascú s’ho organitza com pot. En qualsevol cas, no hi ha volta de full: tenim per endavant 81 dies. A la tornada ja ens trobarem de nou amb els llibres, la nova organització, i el nou horari escolar.

De moment, però, bones vacances!

La cançó de l’estiu

Cada estiu té les seves coses: el sol, la calor, la platja, les terrassetes i també, com no, cada estiu té la seva cançó. Però hi ha una cançó que es repeteix any rere any i tots vosaltres, pares i mares treballadors/res, ja la coneixeu. Es tracta de la cançó “comença-l’horari-intensiu-a-l’escola-i-els-tres-mesos-de-vacances-escolars”. Bé, gairebé tres mesos, que aquest any començaran les classes una setmana abans pero…. la tindrem al febrer!
I com cada any farem el que podrem: casals, tallers, campus, colònies i abusar de la paciència de familiars i amics. Tot això té un cost econòmic i psicològic molt fort, ens sentim culpables de portar nens amunt i avall, ens escurem les butxaques per arribar a tot i que ells tinguin un estiu no massa avorrit mentre els seus progenitors treballen, en fi… és una de les èpoques en que més puzles fem per poder fer-ho tot.
Deixo aquí alguns consells, (collita pròpia), per tal de fer més lleugera la càrrega. Són fruit de l’experiència d’una servidora i d’altres properes, d’amics i familiars, que han viscut o encara viuen, aquesta situació:
1- Primer de tot, facis el que facis, no et sentis culpable. Ho fas el millor que pots.
2- Intenta informar-te bé del casal al qual vols apuntar el teu fill: que no sigui un casal “aparcanens”, sinó que ofereixi algun tipus d’activitat lúdica, tallers, manualitats, esports, jocs, i també alguna que altra sortida.
3- Els dies s’allarguen, per tant, fer alguna activitat amb els nens abans d’anar a sopar sol ser gratificant (és com un preàmbul de les vacances)
4- Insisteixo: facis el que facis no et sentis culpable, però si tires de familiars, per exemple, hauries de tenir algun detallet amb ells, convida’ls a dinar o a sopar algun dia, porta un ram de flors a la iaia, etc… Segurament us estan ajudant de tot cor, però ja diuen que és de ben nascuts ser agraits…. i el mes de juliol és molt llarg.
5- El mateix serveix si us ajuden amics (al detallet em refereixo)
6- Si és possible, intenta negociar amb la teva empresa algun horari reduït, condensat, el que sigui, per plegar una mica més d’hora algun dia. És possible que s’avinguin.
7- I que sigui lleu, quan acabin les vacances de l’estiu, encara queden alguns dies al setembre fins a l’inici de les classes. Si no us podeu combinar amb la família, hi ha escoles que organitzen mini casals al setembre. Són pocs dies.
M’agradaria tenir alguna solució millor, però si algú la troba, encantada de rebre-la aquí. Molta sort amb el puzle de l’estiu!

Aprovat el nou calendari escolar, permeteu-me tenir dubtes

Fa uns quants dies es va aprovar el calendari escolar per al curs 2010-2011. En resum, la proposta és d’avançar una setmana l’inici de curs i introduir una setmana de vacances al febrer. També s’elimina l’horari intensiu que fins ara tenien les escoles durant el mes de juny.

Com sempre que es prenen decisions d’aquesta mena, mai plou a gust de tothom. D’una banda, i la més important, és tenir en compte la racionalització dels horaris espanyols i fer-los més similars als europeus i al mateix temps, vigilar pel benestar dels nostres fills i filles en edat escolar: fa temps que es debat que hi ha trimestres molt llargs i que les vacances d’estiu són massa llargues.

Un segon aspecte és com conciliar la vida laboral i la vida familiar si tenim una setmana més de vacances al febrer. Ja n’hem sentit de tots colors: les patronals que aquesta responsabilitat no ha de recaure en les empreses, les famílies veuen que han de trobar solucions per a aquesta setmana, de la mateixa manera que ho fan al setembre. Què hi canvia? Segurament els nostres fills i filles tindran un descans més entre trimestres (normalment aquest segons trimestre és el més llarg del curs), però per a la majoria de pares i mares el canvi serà que ha de buscar avis (o altres familiars), cangurs, o casals que organitzen les mateixes escoles (normalment les ampas) per a tenir cura dels seus petits mentre ells treballen.

Una possibilitat és demanar aquesta setmana de vacances a l’empresa, però això representarà tenir una setmana menys a l’estiu, o sigui, que de moment, per a la conciliació familiar i laboral no representarà grans canvis: el que poses per un cantó, el perds per un altra. Permeteu-me, doncs, tenir dubtes i, si no, us poso un exemple:
- Família amb dos progenitors: durant el mes de juliol apunten als fills als casals que s’organitzen. Agafen vacances el mes d’agost (un dels dos es guarda una setmana per al febrer, per tant, farà tres setmanes a l’agost per a disfrutar les vacances en família), queda una setmana al setembre per cobrir (avis, familiars, cangurs o casalets de setembre). També poden triar les vacances separats, fent coincidir només un parell de setmanes tota la família, i així tenim les criatures cobertes per més temps.
- Família monoparental (normalment no se’n parla però n’hi ha unes quantes): aquí ja és més complicat, només hi ha dues opcions: o s’agafa un mes sencer de vacances a l’estiu, amb la qual cosa tenim casal al juliol, posem que a l’agost tenim vacances, llavors hem de buscar cobertura per una setmana de setembre i una setmana pel febrer. Podem fer tantes combinacions com vulguem, el cas és que, com que només hi ha un progenitor, els dies de vacances són els que són i no ens podem inventar res.

Tant un cas com l’altre, implica despeses familiars (casals, cangurs, etc…) i bona voluntat per part de les empreses per a flexibilitzar els períodes de vacances. També requerirà treball de les escoles i de les associacions de pares i mares per tal d’organitzar aquelles activitats que permetin la conciliació. En definitiva, està clar de nou que la solució ha de sortir entre tots: famílies, escoles i empreses. O no?

El nou calendari escolar, a qui beneficia?

Estem aquests dies immersos en el debat sobre els canvis que proposa Educació d’avançar l’inici del curs escolar una setmana, o dues, i fer una setmana de vacances escolars al febrer, o al novembre… De reaccions, n’hi ha de tots colors. Als pares i mares, d’entrada, ja els hi va bé que les criatures comencin una mica abans l’escola. A ningú se li escapa que les vacances d’estiu són massa llargues i la dificultat que té per a les famílies conciliar tants dies sense escola.
Però, d’entrada, hem de pensar què és el millor per als nens. Segurament tenir aquest descans entre trimestres, com es fa a d’altres països europeus, té una lògica: els trimestres són massa llargs potser i van cansats. I a tots ens semblaria just allargar el curs durant el mes de juny, sense jornada intensiva. Però realment els nostres nens i nenes es “fregeixen” a les escoles perquè al juny ja fa molta calor i no hi ha aire condicionat… sembla una obvietat, però no estaria bé invertir també en la millora de condicions de les escoles perquè no estiguin com “pollets”?

Tinc al cap també algunes qüestions:
1- No seria millor revisar la qualitat del nostre sistema educatiu? Estem a la cua d’Europa pel que fa al nivell dels nostres alumnes. Potser caldria mirar, d’entrada, com millorar aquestes hores lectives que ja hi són (entenc que no sempre quantitat va lligada a la qualitat) Sincerament, aquest tema em preocupa molt més que el calendari.
2- Ja hi ha qui expressa un sentiment (una mica d’enveja) si els mestres ja treballaven des de l’1 de setembre, això vol dir que tindran una setmana més vacances al febrer?
3- Les empreses estaran obertes a flexibilitzar els horaris i les vacances laborals per a poder coincidir amb aquests nous calendaris escolars?

I, com a mare, només puc pensar una cosa: a mí no em varia res, si fins ara necessitava algú o alguna activitat per a tenir la meva filla els dies laborals de setembre que no hi ha escola, ara hauré de trobar algú o alguna activitat per a tenir la meva filla la setmana de vacances de febrer (o de novembre, o la que sigui).