El puzle de les hores

ser pare o mare, treballar i no morir en l'intent

Viure i treballar… o tot a l’hora

Començo aquesta aventura amb el desig de compartir amb tots els que us trobeu amb aquest bloc les meves reflexions sobre un tema que, en realitat, ens afecta la majoria de les famílies d’aquest país. La famosa conciliació familiar i laboral… o l’art de fer puzles amb les 24 hores del dia, la facultat de convertir-les en 30, què fem amb els fills, què fan les administracions o què fan les empreses. La societat ha canviat molt i les exigències professionals minven i molt, l’harmonia familiar.

I jo em pregunto: per què ho han de pagar els fills, això? Ens passem la vida estressats per arribar a tot, estressats per complir amb els horaris laborals i estressats per trobar on “col·locar” els nostres fills que, al final, són els que en surten perdent. No seria millor, doncs, una solució consensuada entre tots els factors? Societat, Estat, Empresa, tots hi hauríem de posar “el granet de sorra”.

Tenim diverses maneres de “conciliar”. Busquem extraescolars, tirem dels avis o, si la butxaca ho permet, de cangurs. Ai, si tots els avis es posen d’acord i munten una vaga de cangurs paralitzem el país, n’estic segura. Però ens hem de plantejar que la generació d’avis-cangurs-gratuïts s’acaba, la següent generació hem sigut pares i mares molt més tard perquè les dones ens hem incorporat al mercat laboral, segurament tindrem nets amb una certa edat o encara treballarem i no podrem realitzar la tasca que els nostres progenitors realitzen.

Aniré millorant aquest bloc a mida que vagi aprenent com funciona (disculpeu que encara estigui tant buit, prometo que, com a mínim un cop a la setmana, intentaré afegir continguts que puguin ser interessants) Agraeixo de tot cor que feu aportacions i digueu la vostra.

Per intentar animar el debat, faré una pregunta setmanal, però vosaltres també podeu fer-ne d’altres. Aquí va la meva: Què feu els dies que fan festa a l’escola (i a la feina no en tenim? Qui es queda amb els fills?

Single Post Navigation

13 thoughts on “Viure i treballar… o tot a l’hora

  1. Quina raó que teniu, si els avis fessin vaga… “otro gallo cantaria”. Benvinguts a la comunitat blocaire!

  2. María del Mar on said:

    Estoy alucinada ,te voy a llamar superwoman , a pesar de todo aún tienes tiempo de montar este blog…. alucino de verdad…
    En respuesta a tu pregunta,a no ser que tengas la suerte que padre/madre sea profe, hay que rascarse y mucho el bolsillo o tener abuelos/esclavos a disposición.
    Realmente el tema de las vacaciones de verano es tremendo incluso para los niños, 3 meses de vacaciones seguidos son demasiado.

    Enhorabuena por la idea, seguiremos en contacto…

    un besote.

  3. Totalment d’acord. Jo em trobo en el cas de no dispossar d’avis, i quan els nens tenen festa i nosaltres no, intento “colocar-los amb la meva mare que viu a Barcelona. Jo Visc a Olesa de Montserrat, amb lo qual, podeu entendre que no em va gaire bé. Els meus sogres viuen a Murcia, o sea que también vaser que no. Per tant, jo podria dir moltes coses.
    Avui sense anar més lluny, m’ha surtit una entrevista de feina al Mc. Donald’s, doncs bé, la sort ha sigut que ha coincidit que la meva mare havia vingut avui i ha pogut anar adeixar i buscar les nens a l’escola, perque si no no em podria haver presentat, ¿i sabeu per qué?. Perque la data i la hora de la entrevista em va venir donada per contestació al meu correu electronic, i era avui a les 9.30 h o no podia ser cap més. Després he arribat enllà i m’he adonat que la gent estava citada a diverses hores. Peró a tú ja te la han fotut.
    Bé no vull extendre’m més… VULL UNA SOLUCIÓ

  4. marlobato on said:

    Gràcies pels vostres comentaris, companyes. En el meu cas, si no hi són els avis, tenim una “xarxa secreta” de mares treballadores (i pares, que també n’hi ha, eh?) que ens ajudem. Aquest serà el tema d’un pròxim article, aquesta mena de “germandat” que ens fem cangurs, o sigui, houy por tí, mañana por mí, si no de què?

  5. Anna la marsellesa on said:

    Hola xata!
    El tema és molt actual, un problema de societat que deixa completament indiferents els poders fàctics. Em fa somriure quan es parla d’avenços significatius per l’igualdat homes-dones al treball, pero avui encara no es fa rès o (gairebé rès) per tal que les mares (i els pares “que haberlos haylos”) puguin assolir una vida professional plena i enriquidora (almenys d’un punt de vista intel.lectual o espiritual!) tot en intentant d’educar i compartir moments de jocs i riures amb les criatures.
    Al contrari, em sembla una estratègia de “deixar correr” per desanimar les dones i fer minvar la compètencia al treball i l’atur…Pero quina parella vol i pot viure amb una sola paga? Son faves contades…

    No puc parlar per experiència propia perquè jo no en tinc de nens, i avui dia per tenir-ne s’han de tenir moltes ganes, perquè si ets mandrosa com jo, se’t passa l’arros i encara t’ho estàs pensant…

    (Perdoneu les faltes, pero tinc un “keyboard” francès i no tinc tots els accents i les lletres!)
    Petonets,

  6. hola Mar! Has hecho una buena pregunta,donde dejamos a los niños? En mi caso lo tengo cubierto,pero no por los abuelos, si no por el otro conyuge (el padre de las criaturas )Hemos hecho , como coloquialmente diriamos,virguerias con los horarios, papa trabaja de noche, y mama de dia, asi desde hace 11 años que tiene mi hijo el mayor.A veces digo que tengo mucha suerte,pocas familias lo pueden hacer,solo somos los dos, (papa y mama), a fin de cuentas los niños son solo nuestros.
    Un beso y enhora buena por este bloc

  7. marlobato on said:

    Gracias, Manoli. Como vosotros también conozco a muchas otras parejas sin abuelos que hacen virguerías con los horarios para cumplir con todo. Espero que todo ese esfuerzo que hacéis tenga una gran recompensa.

  8. Mar: molt bé i endavant amb el blog.

    La temàtica és molt interessant…

  9. gabriella on said:

    Marita! que buena idea! A la combinación horaria yo le llamo arquitectura horaria, porque todo tiene que encajar y además se tiene que sostener…
    Varias cosas que se me ocurren: una evidente y generosa concesión de tus proprios espacios para la prole, pero esto forma parte de la responsabilidad que uno decide asumir al ser madre; esto debería guardar un mínimo equilibrio con la reserva de algunos otros espacios para una misma (un cine, depilarse, peluquería… un homenaje, o sea sexo) para hablar de mínimos. Claro que siempre te puedes pasar la gilette, ponerte henna y alquilar un DVD, pero el homenaje siempre es más divertido cuando se comparte, o no?
    Una solución al tiempo de verano no cubierto por casales y colonias, (es que son muchos dias y pasta) es ponerse de acuerdo con otros padres y madres amigos y formar un mini casal en tu casa, entre 5 se cubre una semana (1 dia de asuntos proprios lo multiplicas por 5).

    Yo tengo unos amigos realmente incondicionales, eso también es verdad.

  10. marlobato on said:

    Gabriella, desde luego que esa red secreta de amigos y amigas también padres que se pone de acuerdo para cubrirnos las espaldas funciona como un auténtico clan. En mi caso también he de decir que esos amigos valen su peso en oro.

  11. Puzzle de las horas, arquitectura horaria o … magia potagia … porqué ¿es o no verdadera magia la que debemos hacer con las horas, los minutos y los segundos si queremos organizarnos para combinar trabajo y familia?

    Suscribo todos vuestros comentarios, ya que como algunos nosotros también nos repartimos la jornada laboral en diferentes tempos durante una temporada, como otros tenemos una abuela algo cerca (y no demasiado mayor, otro de los problemas …) y los otros demasiado lejos para llegar a tiempo si sale una urgencia muy urgente) …. y como otros a veces hemos tirado de amigos y otras de canguros (sobre todo en verano, por lo que me parece una muy buena idea son los minicasales de un dia a la semana de Gabriella).

    Pero, a mi todo este tema de los puzzles y arquitecturas que hemos de hacer me sugiere otro tema, que lanzo a ver que os parece, ¿en que punto de nuestra vida nos dejamos engañar para llevar el tipo de vida que llevamos? Y esto viene a tenor de que tengo vecinas que sólo trabajan en casa ( y no en dos sitios como nosotras/os los pluriempleados del siglo XXI) y están tan bien con un sólo trabajo. Son gente joven, la mayoría rozan las treintena y … no se … Esto me hace plantearme cómo educaremos a nuestros/as hijos/as de cara a su etapa adulta para que no se sientan engañados, como yo me siento a veces ….

    ¿Qué pensáis? Igual soy un poco marcianita, je, je, je …

    Saludos.

  12. Hola!
    Yo soy de las que cuando mis amig@s hablan de puzzles horarios para atender a los hijos baila a ritmo de muñeira mientras recibe sus miradas hostiles y un pelín envidiosas. Porque, soltera y sin hijos, puedo hacer de mi capa un sayo. O podía, porque últimamente compartir el cuidado de una madre de 87 años se ha hecho más complicado que cuidar a dos bebés, pero eso sería un tema también largo y para otro blog. Aún así, comprendo todos esos problemas que tenéis los padres para conciliar la vida laboral y personal, con el cuidado de vuestros retoños y comparto la idea de que el sistema no funciona y se han de exigir soluciones. Porque aunque los criéis vosotr@s los niños no son vuestros sino de tod@s.

    Un beso a tod@s y suerte!

  13. Montserrat on said:

    Felicitats per aquesta iniciativa, és genial! i, teniu tota la raó, ens han venut una moto que no té rodes, un puzle de mil peces en una bonica caixa … buida!
    Tinc tres fills (ja grans per sort) però encara tinc molt presents les jornades de 30 hores (amb 24 no en tenia prou), la multiplicació de “mi” quan feia mil coses alhora, la inexistència del descans, les males nits i la flexibilitat de l’horari laboral de 15 minuts recuperables durant la setmana, portar el nen al metge i sentir el comentari “que no el pot portar nigú més?” … Ens falten moltes peces en aquest puzle i dues de les esencials crec que són: ajudes reals per part de l’administració pública econòmiques i horaries. Educació i aplicació de la igualtat amb profun treball de sensibilització “tenir fills és una riquesa i una inversió de futur per a una nació”.
    La maternitat/paternitat és un esdeveniment molt gran i important per haver de viure’l amb pressa i angoixa.
    Necessitem una llei de conciliació … però REAL!
    Montse

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: