El puzle de les hores

ser pare o mare, treballar i no morir en l'intent

Conciliant, conciliant, ens mengem les vacances….

nens-i-nenes1

Ha passat que a moltes escoles el passat 31 d’octubre era dia no lectiu, a d’altres ho va ser el dia 3 de novembre… en fi, res a dir excepte que per a la resta de mortals no mestres era dia laborable i ens vam trobar amb el dilema de com organitzar-nos amb els fills. Per sort, vaig tenir els avis que, un cop més, em van ajudar i em van fer el cangur. Vaig plegar una mica abans perquè no haguessin de fer de cangurs tantes hores i alliberar-los, tot i que ells diuen que estan encantats, però no en enganyem, els tens lligats tot el dia i si volien fer una altra cosa ho han de deixar per un altre moment. Dec dues hores de feina que recuperaré aquesta setmana plegant més tard.
He llegit aquest reportatge al diari El País, que va sortir ahir: “¿Dónde dejo a mi hijo hoy lunes?” La distribución de los días en los que los escolares no tienen que ir a clase lastra la conciliación de la vida laboral y la familiar.
I tant que “lastra” la vida familiar i laboral. En aquest reportatge, hi ha casos que són autònoms i van poder portar-se el nen a la botiga on treballen (no és el més ideal, però què es pot fer si no?) i d’altres que es van agafar dies de vacances.
Només un apunt: anem agafant dies solts de vacances pels dies que no hi ha classe, pels dies que es posen malalts, per quan els hem de portar al metge, etc… i acabem tenim menys dies a l’estiu que, ah! Això sí, tres mesos de vacances escolars i la bogeria total.
No sé en el vostre cas, però la meva època de més estrès comença al juny i acaba al setembre. Com a família monoparental el meu puzle horari es complica a marxes forçades i només tinc com a opcions un casal durant el mes de juliol (pagant, és clar) i la resta de dies aprofitant-me dels avis, que els hauré de fer un monument.
És hora de començar el debat i centrar-se en aquest problema de la manca de recursos per cobrir aquests dies, ja entrarem amb la resta. Els polítics s’haurien d’implicar més perquè suposo que ells també han de conciliar, no?.

Single Post Navigation

3 thoughts on “Conciliant, conciliant, ens mengem les vacances….

  1. Enhorabona per la iniciativa de tirar endavant el bloc🙂 ara només resta que tinguis temps per poder escriure! Sort!!!

  2. marlobato on said:

    Gràcies, Tomàs, pels teus ànims. Intento robar temps d’altres coses. A veure si ho aconsegueixo.

  3. Mònica Querol on said:

    Mar, avui que tinc una estoneta m’he decidit a entrar! Em sembla molt bona idea aquest blog! Parla del que ens passa a moltes i molts. Felicitats per ser valenta! La veritat és que això de conciliar resulta quasi impossible i, tot i que des de la política ens n’omplim la boca, no es fa res de res, començant pels horaris i les vacances escolars. El 31 d’octubre vaig haver de fer mans i mànigues per aconseguir sortir-me’n: als matins no tinc cangur, el meu home estava a Mèxic, l’avi a la feina, així que vaig haver de tirar d’avia i jo mirar de treure estones d’on podia. Una abraçada i endavant, a veure si ho aconseguim!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: