El puzle de les hores

ser pare o mare, treballar i no morir en l'intent

La conciliació nadalenca. Propostes

flors-nadalAra fa dies que no actualitzo res i no és per problemes amb la meva conciliació, sinó per problemes amb les noves tecnologies i les companyies que ofereixen serveis. Estic dels nervis, de veritat, sense internet des del 6 de novembre, per fi ja tinc telèfon però encara internet no i intentar parlar amb un operador és pràcticament impossible i quan aconsegueixes parlar, després de 10 minuts de donar les teves dades, al final et diuen que “no sabemos cuando se resolverá la incidencia”. En fi, terrible… però això és un altre tema.
També m’ha passat una altra cosa i és que a wordpress s’ha canviat la meva foto per la d’un rellotge fet a trossos. Té una explicació, ja que aquesta imatge la vaig pujar abans de començar a fer el bloc, però no sé per què torna a sortir. Ja ho arreglaré, ara no tinc temps.
De fet, volia parlar d’una altra cosa. Ara toquen les vacances de Nadal i conec moltes mares que estan fent malabarismes per cobrir les llargues vacances nadalenques dels nens. Jo els estic fent amb els avis, és el que tenim les famílies monoparentals, que no tenim molt on triar.
Però la conciliació no ha de ser cosa només de les dones. Els homes també han de fer puzles amb les seves hores per poder tenir cura dels fills. De fet en conec uns quants. La llàstima és que no són molts. Li demanarem als reis que els pares també puguin acumular uns quants dies a les vacances escolars i substituir les mares en aquesta tasca. I que no estigui mal vist. Sé d’algun cas d’home que va demanar algunes setmanes del permís de maternitat (hauríem de dir paternitat també, oi?) i que va estar mal mirat a l’empresa per fer-ho. Però, bé, les dones ja estem acostumades a que ens passi això.
Propostes pel Nadal:
Crec que l’ideal serà agafar el màxim de dies que tinguem disponibles, si és que ens queden de les malmeses vacances anuals (hem gastat uns quants dies atenent mocs i altres dies lliures de l’escola) i faig meva una proposta de la Gabriela que va deixar escrita en un comentari. Fer un grupet de 4 o 5 mares i/o pares i muntar un casalet de nadal. Cada pare i/o mare s’ha de cuidar 1 dia dels nens (seus i de la resta del grup). Així, gastant un dia de vacances podrem cobrir tota una setmana entre tots. Això sí, ha de ser un grup benavingut, oi?

Single Post Navigation

6 thoughts on “La conciliació nadalenca. Propostes

  1. De fet, és un problema les vacances de nadal. tothom té coses a fer i no sempre es compta amb avis. N’hi ha algunes escoles que fan casals i també algunes ludoteques. Però segons el sector on es treballa, cal fer miracles!
    A mi em sembla que les empreses haurien d’ajudar una mica: les empreses grans, per què no organitzen alguns casals als centres de treball? d’aquesta forma, podem tenir els nens a prop mentre finalitzem la nostra jornada. Seria com una prestació social en espècie, no? Les empreses més petites haurien de fer torns amb els treballadors (i potser contractar gent per cobrir els horaris extres de nadal) perquè tothom pugui tenir cura dels fills i alhora no perdre la feina. Sí, ja sé que és una despesa econòmica per l’empresa, però el govern, que tant rescata bancs, per què no dóna aquests tipus d’ajuda que són més útils? Al menys, aquestes ajudes a les empreses permetrien incrementar l’ocupació….

  2. marlobato on said:

    Maria, segur que els sindicats recullen les teves propostes de millora. Tot i això, penso que no es tracta tampoc de tenir la canalla aparcada en un casal i plegar de la feina a les tantes, si no que una estona (des que surten de l’escola fins que pleguem que no sigui massa tard) ja que ells no han de sofrir aquestes llarguíssimes jornades. També han de jugar, córrer, etc… diguem que un terme mig, no?

  3. L’ideal seria tenir les mateixes vacances que els nostres fills, però això és del tot impossible, i amb la crisi encara està més difícil per aconseguir millores… En fi, no perdem l’esperança. Jo no tinc més remei que gastar part de la paga extra en cangurs!!!

  4. Michael Donaldson on said:

    Hola Mar,

    Caray quin blog més potents i quantes reflexions interessants!

    Certament és un tema dràmatic. En el Pais d’avuihttp://www.elpais.com/articulo/sociedad/Padres/amigos/elpepisoc/20090102elpepisoc_1/Tes sortia un reportatge que parlava de com baixa la qualitat educativa dels pares cap als fills per culpa de no poder estar temps i dedicar-nos als nostres fills.

    D’altra banda també recordava una estadística que mostrava que moltes dones al ser mares per primer cop deixaven la seva carrera professional. Tot i que suposo que són persones que econòmicament s’ho poden permetre el cert és que el cost de les escoles bressols i els horaris tant extensius fan que un es tiri enrera a l’hora de tornar a la feina.

    I sobre solucions pues no sé, però sí crec que en bona part vindrà sobre algunes idees que s’apuntavan en aquest blog sobre la idea de la creació d’aquesta xarxa de persones en la mateixa situació i amb les mateixes necessitats. Recuperar la idea de comunitat i no pensar-nos que tots els veins del costat són psicòpates en potència

    una abraçada, michael

  5. rosa y su amiga on said:

    rosa y su amiga
    El teu comentari espera l’aprovació.

    Hola Mar,

    Aquí dos “casi” abuelas caminando hacia los sesenta, te vamos a explicar nuestra experiencia.
    Un dia con casi treinta años decidimos no continuar siendo amas de casa. Nos creimos aquello de “liberación de la mujer” y nos encontramos siendo ya mamás estudiando… para empezar una vida laboral que en aquel momento pensamos que seria la hostia y la realidad ha sido de todos los colores.
    Hemos continuado siendo amas de casa, cuidando niños, maridos y padres, trabajando más horas que un reloj, continuando con nuestra formación permanente y HEMOS SOBREVIVIDO, los hijos ya con su propia vida y el resto con sus más y menos.
    Tienes razón la conciliación és muy complicada y gracias hemos tenido de nuestros padres. A nosotras nos ha ido bien y hemos sobrevivido dignamente (creemos) gracias a alguna que otra visíta a los Balnearios y quién dice balneario puede ser cualquier cosa, para nosotras se trata de saber encontrar pequeños espacios personales propios. para cargar pilas.
    Así que madres ADELANTE,LO ESTAÍS HACIENDO MUY BIEN.

  6. marlobato on said:

    A Rosa y su amiga: sois las mejores porque fuisteis pioneras y porque rompísteis con muchos tabues y frenos sociales que impedían hacer otras cosas que ser madre y esposa. Habéis luchado y marcado el camino. Se trata de conseguir, además, que sea una tarea de hombres y mujeres por igual y, de paso, de toda la sociedad porque, como dijo Lola en un comentario, los niños no son sólo de los que somos padres, son de todos.

    A Michael: Gràcies per entrar en el bloc i per opinar. La veritat és que aquesta mena de “comunitat” funciona, d’alguna manera, ens truquem quan no arribem a l’escola a recollir els nens, ens quedem amb el veí quan s’ha d’anar a comprar… espero que cada vegada sigui més estès.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: