El puzle de les hores

ser pare o mare, treballar i no morir en l'intent

Les llargues, llargues vacances dels nostres fills i filles

Ja són aquí, i fa uns quants dies, les llarguíssimes vacances escolars. Qui més qui menys ja ha superat el primer mes i mig des que van acabar les classes, gràcies a familiars que s’han prestat amablement a tenir cura dels nostres petits, (avis bàsicament), cangurs i/o casals d’estiu, campaments, etc…, i “filigranes” laborals dels pares i mares per adaptar-se als nous horaris que marcaran les nostres vides fins el pròxim 14 de setembre, quan comencin de nou les classes. No sé per a vosaltres, però per a mí és una de les èpoques més estressants de l’any. Em passo el dia corrents, per quadrar dates, per tancar temes a la feina i poder plegar abans per anar a buscar a la nena que està al casal i que surt abans que de l’escola, per portar-la a casa dels avis per dinar i tornar a la feina, suant com una mala cosa, perquè a les tres de la tarda fa una calor que espanta -i no em negareu que aquest estiu fa una calor que és una passada, o sóc jo que m’estic fent gran i no aguanto tant?- en fi, el que deia, que des del dia 23 de juny que van finalitzar les classes, la meva vida s’ha tornat no un puzzle, un sudoku d’anades i tornades, alguns dies tornant a les tres de la tarda, suant, deia, per plegar a les cinc, tornar a casa dels avis, recollir la nena i portar-la una estoneta a la piscina, que també té dret, pobreta, de passar-ho bé. I no faig més que mirar el rellotge a veure si tanquen la piscina d’una vegada, que vull tornar a casa. Al final, durant el mes de juliol, vaig treballar més (a la feina i a fora de la feina) i he agafat els dies de descans amb tantes ganes que m’acabo d’adonar que ja ha passat la primera setmana que estic de vacances i miro amb terror el calendari el dia que he de tornar a treballar i que encara no hi ha escola, i tornem a començar amb els puzzles i sudokus dels horaris, perquè fins al 14 de setembre no comencen les classes. Sé que no estic descobrint la sopa d’all i que no sóc l’única que fa aquesta reflexió (“mal de muchos consuelo de tontos” que diuen) però estic de vacances, encara no m’he desestressat i ja em comença a agafar la calorada que tindré a finals d’agost. En fi, si hi ha algú per aquí i em llegeix, disfruteu dels dies de vacances i ja començarem a fer cabrioles d’horaris més endavant, d’acord?

Single Post Navigation

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: