El puzle de les hores

ser pare o mare, treballar i no morir en l'intent

Aprovat el nou calendari escolar, permeteu-me tenir dubtes

Fa uns quants dies es va aprovar el calendari escolar per al curs 2010-2011. En resum, la proposta és d’avançar una setmana l’inici de curs i introduir una setmana de vacances al febrer. També s’elimina l’horari intensiu que fins ara tenien les escoles durant el mes de juny.

Com sempre que es prenen decisions d’aquesta mena, mai plou a gust de tothom. D’una banda, i la més important, és tenir en compte la racionalització dels horaris espanyols i fer-los més similars als europeus i al mateix temps, vigilar pel benestar dels nostres fills i filles en edat escolar: fa temps que es debat que hi ha trimestres molt llargs i que les vacances d’estiu són massa llargues.

Un segon aspecte és com conciliar la vida laboral i la vida familiar si tenim una setmana més de vacances al febrer. Ja n’hem sentit de tots colors: les patronals que aquesta responsabilitat no ha de recaure en les empreses, les famílies veuen que han de trobar solucions per a aquesta setmana, de la mateixa manera que ho fan al setembre. Què hi canvia? Segurament els nostres fills i filles tindran un descans més entre trimestres (normalment aquest segons trimestre és el més llarg del curs), però per a la majoria de pares i mares el canvi serà que ha de buscar avis (o altres familiars), cangurs, o casals que organitzen les mateixes escoles (normalment les ampas) per a tenir cura dels seus petits mentre ells treballen.

Una possibilitat és demanar aquesta setmana de vacances a l’empresa, però això representarà tenir una setmana menys a l’estiu, o sigui, que de moment, per a la conciliació familiar i laboral no representarà grans canvis: el que poses per un cantó, el perds per un altra. Permeteu-me, doncs, tenir dubtes i, si no, us poso un exemple:
Família amb dos progenitors: durant el mes de juliol apunten als fills als casals que s’organitzen. Agafen vacances el mes d’agost (un dels dos es guarda una setmana per al febrer, per tant, farà tres setmanes a l’agost per a disfrutar les vacances en família), queda una setmana al setembre per cobrir (avis, familiars, cangurs o casalets de setembre). També poden triar les vacances separats, fent coincidir només un parell de setmanes tota la família, i així tenim les criatures cobertes per més temps.
Família monoparental (normalment no se’n parla però n’hi ha unes quantes): aquí ja és més complicat, només hi ha dues opcions: o s’agafa un mes sencer de vacances a l’estiu, amb la qual cosa tenim casal al juliol, posem que a l’agost tenim vacances, llavors hem de buscar cobertura per una setmana de setembre i una setmana pel febrer. Podem fer tantes combinacions com vulguem, el cas és que, com que només hi ha un progenitor, els dies de vacances són els que són i no ens podem inventar res.

Tant un cas com l’altre, implica despeses familiars (casals, cangurs, etc…) i bona voluntat per part de les empreses per a flexibilitzar els períodes de vacances. També requerirà treball de les escoles i de les associacions de pares i mares per tal d’organitzar aquelles activitats que permetin la conciliació. En definitiva, està clar de nou que la solució ha de sortir entre tots: famílies, escoles i empreses. O no?

Single Post Navigation

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: