El puzle de les hores

ser pare o mare, treballar i no morir en l'intent

El canvi de rols: a compartir

paresifillsQue l’estat espanyol es troba a la cua d’Europa (amb Itàlia) en el repartiment de les tasques domèstiques és molt difícil de canviar, però no impossible. S’han fet moltes campanyes i s’ha legislat per a facilitar la igualtat tant a la feina de casa com a la feina fora de casa amb resultat desiguals, però. Tot i això, afortunadament, cada cop són més els pares que es decideixen a passar per sobre d’aquesta cultura empresarial que mira malament els homes que demanen flexibilitat horària, de la mateixa manera que ho fan les seves companyes dones. Encara són una minoria, una llàstima.

I, per contra, degut a la crisi i a l’alt índex d’atur que patim, són molts els homes que han adoptat el rol que tradicionalment s’havia atorgat a la dona, potser obligats per les circumstàncies. Aquests homes, que es troben a l’atur mentre que la seva dona ha de marxar a treballar, s’han incorporat a la cura dels fills i ja no és només que donen “un cop de mà”, sinó que s’han fet co-responsables de la cura de nens i de la casa. Aquest grup d’homes, juntament amb els que a la feina han tingut el “valor” d’ajustar la seva jornada laboral per a dedicar més temps a la criança dels fills, com queda reflectit al reportatge de El País “Cuando papá hace tanto como mamá” estan descobrint que les nostres criatures donen feina, sí, però també ens estan donant tantes coses… M’ha agradat aquest reportatge que us esmento, i que reflecteix que l’estona que dediquem als fills és molt important i, alhora, molt enriquidora també per als grans.

Sigui per voluntat pròpia o obligat per les circumstàncies, ànims a tots aquests pares que COMPARTEIXEN la tasca que tradicionalment s’ha assignat a les dones.

Single Post Navigation

4 thoughts on “El canvi de rols: a compartir

  1. “……d’aquesta cultura empresarial que mira malament els homes que demanen flexibilitat horària,”

    I que mira bé els que no la demanen i pensen que escalfar una cadira 10 h. al día es més profitos i “productiu” per la empresa que un persona amb el “acerbo” sentimental que dona ser un pare de familia.

    “…..estan descobrint que les nostres criatures donen feina, sí, però també ens estan donant tantes coses…”

    I tant !!! no n’hi han paraules per descriure tot el que els fills poden donar als pares….. i passa tant ràpid !!! aprofiteu !! no sigueu ximples !!! ser pare es una cosa única i extraordinaria.

  2. Mar Lobato on said:

    doncs, sí, estem encara en l’època del presentisme, compta més la quantitat d’hores que ets a la feina (quantes més millor) i no pas la qualitat! només cal donar un cop d’ull als estudis que parlen que a Espanya és l’estat europeo en que es treballa més hores però amb l’índex de productivitat més baix.

  3. Però, como ho podem fer els que treballem als comerços, sobre tot al petit comerç, eh? eh? tenim uns horaris impossibles per tenir cura de la canalla a les tardes, això qui ho soluciona?

  4. Mar Lobato on said:

    Carme, no tinc la resposta pel que planteges. Tinc amics que hi treballen al sector i passen dificultats per conciliar, sobretot si és el petit comerç, on hi ha menys personal per poder fer torns. És complicat, sí, tens tota la raó del món.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: