El puzle de les hores

ser pare o mare, treballar i no morir en l'intent

Una marató quotidiana

Que l’edat de la maternitat cada cop es retarda més a l’estat Espanyol no és cap novetat, malgrat que faci poc que l’Institut Nacional d’Estadística (INE) hagi publicat els resultats de l’enquesta “Movimiento natural de la población e indicadores demográficos básicos”, on destaca que s’ha produït un retard rècord de la maternitat als 31,12 anys. Això va acompanyat també d’un menor índex de natalitat, com és lògic. I revela, l’estudi, que el factor determinant a l’hora que la dona decideixi tant el nombre de fills com el moment de la maternitat és la conciliació entre vida laboral i familiar.

I és que és d’allò més normal: si quan estàs embarassada sents que és una mala passada per l’empresa, que l’empresa també veu negatiu tenir treballadores en edat fèrtil, que els permisos de maternitat i/o paternitat estan mal vistos, que quan has de sortir corrents de la feina perquè el nen o la nena estan malalts i et truquen de l’escola, i et sents fatal, mentre que no hi hagi una igualtat real en el repartiment de les tasques domèstiques i familiars, mentre que la majoria de les dones continuïn assumint gran part d’aquesta càrrega, mentre que la maternitat impliqui un fre professional…. en definitiva, que compatibilitzar la maternitat i la professió esdevingui en una marató quotidiana, les dones decideixen retardar l’edat en què tindran el primer fill. Tot és molt lògic.

Single Post Navigation

2 thoughts on “Una marató quotidiana

  1. com n’estic d’acord! A la meva empresa em miraven malament quan estava embarassada, fins i tot les mateixes companyes quan vaig anunciar que demanaria reducció de jornada. Però m’és igual, no puc aspirar a gran cosa a la feina perquè pel fet de ser mare m’he tancat moltes portes, però estic fent una feina importantíssima, que és estar quan els meus fills ho necessiten. I no per això sóc menys productiva a la feina, al contrari, perquè intento que ningú em pugui retreure res, crec que sóc fins i tot més productiva que alguns companys que escalfen la cadira durant més hores i omplen estones mirant el facebook. Jo, al menys, puc dir que les hores que estic a la feina les treballo totes…

  2. Mar Lobato on said:

    sembla que sempre hem de demostrar més, oi?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: