El puzle de les hores

ser pare o mare, treballar i no morir en l'intent

Famílies monoparentals: quan ets l’únic adult de la casa

Cartell Associació Afamo

Asociación de familias monoparentales AFAMO

Que en ple segle XXI s’hagi d’explicar els diferents tipus de família que conformen la nostra societat clama al cel. I això encara passa. A més de la família formada per pare, mare i fills hi ha molt altres tipus de famílies: monoparentals, homoparentals, reconstruïdes després de divorcis o separacions, etc… No m’estendré amb això, crec que no cal. Avui em vull centrar en la família monoparental, que la conec molt bé i que té unes característiques especials a l’hora de conciliar.

La definició de família monoparental és aquella formada per un sol progenitor (pare o mare) que té cura d’un o més fills. I es pot ser monoparental per diverses circumstàncies: per decisió pròpia, per divorci o separació en la qual un dels progenitors desapareix de la vida de la criatura, per viudetat, etc… Aquí un reportatge de l’Asociación de madres solas AMASOL de Saragossa, que reflecteix un d’aquests tipus de famílies monoparentals.

Fetes les presentacions, anem al gra. Tirar endavant una família monoparental pot ser dur: adoptes tots els papers en la vida dels fills, has de tenir cura d’ells al 100%, t’encarregues de la casa i també de ser l’única font d’ingressos, de ser qui els educa i qui juga i qui pren totes les decisions importants respecte ells sense poder compartir aquesta responsabilitat amb ningú, qui els cuida quan estan malalts…. diguem que no és gens fàcil, no, tot i que té grans compensacions.

Però, i el moment de conciliar? com ho tenim, això? Doncs tampoc no és fàcil: per anar a una reunió de l’ampa, si és tard, per exemple, has de mobilitzar algú perquè vingui a casa teva o bé treure la criatura de casa. O una reunió de la comunitat de veïns. O no anar a la reunió. I no diguem anar al gimnàs o a la perruqueria, (què és això?). I qui diu una reunió, pot dir qualsevol altra cosa: solucionar un imprevist a la feina i no poder sortir a l’hora de recollir-los a l’escola. És a dir, o t’encarregues de portar-los i recollir-los de l’escola, si tens la sort de tenir aquest horari, o tires de familiars i amics que et puguin donar un cop de mà, o d’extraescolars i cangurs amb el conseqüent cost econòmic i la sensació de que qui realment se sacrifica és l’infant.

En definitiva, sense allargar-me amb això, vull dir que tirar endavant fills en solitari és complicat, una mica més que quan hi ha dos progenitors. Però de vegades la societat se n’oblida d’aquestes realitats.

A l’estat espanyol, el 10% de les famílies són monoparentals, de les quals més del 80% estan encapçalades per dones. Dones que estan en situació de desigualtat. I aquestes famílies no estan considerades com famílies amb necessitats especials. Us imagineu els “malabars” per treballar, tenir cura de la casa i la família i, si a sobre si vols estudiar per tenir una feina millor? De vegades és missió impossible. Tot  costa el doble o el triple. Per sort, la satisfacció si ho aconsegueixes és també el doble o el triple, amb el que ha costat…. Sort de la xarxa familiar i d’amistats, si no, de què!

Us deixo amb l’informe del parlament europeu que demana als països membres a crear polítiques actives de suport per a mares solteres, amb la informació del carnet de famílies monoparentals que va crear la Generalitat de Catalunya i que, si més no, permet alguns avantatges. També trobo interessant la lectura d’aquest tema del bloc Mujeres del diari El País: “Mujeres solas o cuando se es el único adulto de la familia” i el programa dedicat a les famílies monoparentals del programa “Para todos la 2” que es va emetre el 13 de gener de 2011.

I si voleu més informació: Federació de famílies monoparentals de Catalunya, Fundación de Familias Monoparentales Isadora Duncan, Red de entidades por la “Ley de Familias Monoparentales” o Asociación de Familias Monoparentales AFAMO, entre d’altres.

Single Post Navigation

2 thoughts on “Famílies monoparentals: quan ets l’únic adult de la casa

  1. Sí que costa tot el doble o el triple. Per estudiar, per exemple, has de robar hores al son i dormir mennys, amb la qual cosa a l’endemà ja vas venut! Malgrat tot, estic molt contenta del fill que tinc, de tot el que he aconseguit i de la relació que tenim tots dos (ara ja és adolescent) Estic orgullosa de mi mateixa i de la feina que he fet. És clar que s’han quedat moltes coses pel camí. Però ara ja no són importants. Bon article, m’ha agradat molt!

  2. Mar Lobato on said:

    Gràcies pel teu comentari. Una abraçada!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: